divendres, 27 de febrer de 2009

Hades

Hades, en la mitologia grega, déu dels morts. Era fill del tità Cronos i de la titánide Reva i germà de Zeus i Posidó. Quan els tres germans es van repartir l'univers després d'haver enderrocat al seu pare, Cronos, a Hades li va ser concedit el món subterrani. Allí, amb la seva reina, Perséfone, a qui havia raptat en el món superior, va regir el regne dels morts. Encara que era un déu feroç i despietat, al que no aplacaba ni pregària ni sacrifici, no era maligne. En la mitologia romana, se li coneixia també com Plutó, senyor dels rics, perquè es creia que tant les collites com els metalls preciosos provenien del seu regne sota la terra. El món subterrani sol ser cridat Hades. Estava dividit en dues regions: Erebo, on els morts entren quan moren, i Tártaro, la regió més profunda, on s'havia tancat als titanes. Era un lloc fosc i funest, habitat per formes i ombres incorpóreas i custodiat per Cèrber, el gos de tres caps i cua de drac. Sinistres rius separaven el món subterrani del món superior, i l'ancià barquero Caront conduïa a les ànimes dels morts a través d'aquestes aigües. En alguna part, enmig de la foscor del món inferior, estava situat el palau de Hades. Es representava com un lloc de moltes portes, fosc i tenebrós, replet d'espectres, situat enmig de camps ombrívols i d'un paisatge aterridor. En posteriors llegendes es descriu el món subterrani com el lloc on els bons són recompensats i els dolents castigats .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada