dimecres, 25 de febrer de 2009

Definició i origens

La Mitologia grega són creences i observances rituals dels antics grecs, la civilització dels quals es va anar configurant cap a l'any 2000 a. de C. Consisteix principalment en un cos de diverses històries i llegendes sobre una gran varietat de déus. La mitologia grega es va desenvolupar plenament al voltant de l'any 700 a. de C. Per aquesta data van aparèixer tres col·leccions clàssiques de mites: la Teogonía del poeta Hesíodo i la Iliada i l'Odissea del poeta Homer. La mitologia grega té diversos trets distintius. Els déus grecs se semblen exteriorment als éssers humans i revelen també sentiments humans. A diferència d'altres religions antigues com el hinduismo o el judaisme, la mitologia grega no inclou revelacions especials o ensenyaments espirituals. Pràctiques i creences també varien àmpliament, sense una estructura formal ? com una institució religiosa de govern ? ni un codi escrit, com un llibre sagrat. Principals déus Els grecs creien que els déus havien triat la forest Olimp, en una regió de Grècia cridada Tesalia, com la seva residència. En l'Olimp, els déus formaven una societat organitzada en termes d'autoritat i poders, es movien amb total llibertat i formaven tres grups que controlaven sengles poders: el cel o firmament, el mar i la terra. Els dotze déus principals, habitualment cridats Olímpics, eren Zeus, Hera, Hefesto, Atenea, Apol·lo, Artemisa, Llauris, Afrodita, Hestia, Hermes, Deméter i Posidó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada