Esquema dels deus grecs

Dionís

Dioniso, déu del vi i del plaer, estava entre els déus més populars. Els grecs dedicaven molts festivals a aquest déu tel·lúric, i en algunes regions va arribar a ser tan important com Zeus. Sovint ho acompanyava una host de déus fantàstics que incloïa a sátiros, centauros i nimfes. Els sátiros eren criatures amb cames de cabra i la part superior del cos era simiesca o humana. Els centauros tenien el cap i el tors d'home i la resta del cos de cavall. Les belles i encantadores nimfes freqüentaven boscos i selves.

Hermes

Hermes, en la mitologia grega, missatger dels déus, fill del déu Zeus i de Maya, la filla del tità Atlas. Com especial servidor i correu de Zeus, Hermes tenia un barret i sandàlies aladas i duia un caduceo d'or, o vareta màgica, amb serps enrotllades i ales en la part superior. Guiava a les ànimes dels morts cap al submon i es creia que posseïa poders màgics sobre el somni. Hermes era també el déu del comerç, protector de comerciants i pastors. Com divinitat dels atletes, protegia els gimnasos i els estadis, i l'hi considerava responsable tant de la bona sort com de l'abundància. A pesar de les seves virtuoses característiques, també era un perillós enemic, engalipador i lladre. El dia del seu naixement va robar el ramat del seu germà, el déu del sol Apol·lo, enfosquint el seu camí al fer que la rajada caminés cap a enrere. A l'enfrontar-se amb Apol·lo, Hermes va negar haver robat. Els germans van acabar reconciliant-se quan Hermes li va donar a Apol·lo la seva lira, recién inventada. En el primitiu art grec, es representava a Hermes com un home madur i barbado; en l'art clàssic, com un jove atlètic, nu i imberbe com pot comprovar-se en l'Hermes de Praxíteles, en Olimpia.

Ares

Llauris, en la mitologia grega, déu de la guerra i fill de Zeus, rei dels déus, i del seu emmanilla Hera. Els romans ho identificaven amb Mart, també un déu de la guerra. Agressiu i sanguinari, Llauris personificaba la brutal naturalesa de la guerra, i era impopular tant per als déus com per als éssers humans. Entre les deïtates associades amb Llauris estaven la seva consorte, Afrodita, deessa de l'amor, i deïtates menors menjo Deimo (temor) i Fobo (terror), que ho acompanyaven en batalla. Encara que feroç i belicoso, Llauris no era invencible, ni tan sols enfront dels mortals. El culte de Llauris, que es creia originari de Tracia, no estava molt difós en l'antiga Grècia i, on existia, mancava de significació social o moral. Llauris era una deïtata ancestral de Tebas i tenia un temple a Atenes, al peu del Areópago o pujol de Llauris .

Poseidón

Poseidón, en la mitología griega, dios del mar, hijo del titán Cronos y la titánide Rea, y hermano de Zeus y Hades. Poseidón era marido de Anfitrite, una de las nereidas, con quien tuvo un hijo, Tritón. Poseidón, sin embargo, tuvo otros numerosos amores, especialmente con ninfas de los manantiales y las fuentes, y fue padre de varios hijos famosos por su salvajismo y crueldad, entre ellos el gigante Orión y el cíclope Polifemo. Poseidón y la gorgona Medusa fueron los padres de Pegaso, el famoso caballo alado.
Poseidón desempeña un papel importante en numerosos mitos y leyendas griegos. Disputó sin éxito con Atenea, diosa de la sabiduría, por el control de Atenas. Cuando Apolo, dios del sol, y él decidieron ayudar a Laomedonte, rey de Troya, a construir la muralla de la ciudad, éste se negó a pagarles el salario convenido. La venganza de Poseidón contra Troya no tuvo límites. Envió un terrible monstruo marino a que devastara la tierra y, durante la guerra de Troya, se puso de lado de los griegos.
El arte representa a Poseidón como una figura barbada y majestuosa que sostiene un tridente y a menudo aparece acompañado por un delfín, o bien montado en un carro tirado por briosos seres marinos. Cada dos años, los Juegos Ístmicos, en los que había carreras de caballos y de carros, se celebraban en su honor en Corinto. Los romanos identificaban a Poseidón con su dios del mar, Neptuno.

Hades

Hades, en la mitologia grega, déu dels morts. Era fill del tità Cronos i de la titánide Reva i germà de Zeus i Posidó. Quan els tres germans es van repartir l'univers després d'haver enderrocat al seu pare, Cronos, a Hades li va ser concedit el món subterrani. Allí, amb la seva reina, Perséfone, a qui havia raptat en el món superior, va regir el regne dels morts. Encara que era un déu feroç i despietat, al que no aplacaba ni pregària ni sacrifici, no era maligne. En la mitologia romana, se li coneixia també com Plutó, senyor dels rics, perquè es creia que tant les collites com els metalls preciosos provenien del seu regne sota la terra. El món subterrani sol ser cridat Hades. Estava dividit en dues regions: Erebo, on els morts entren quan moren, i Tártaro, la regió més profunda, on s'havia tancat als titanes. Era un lloc fosc i funest, habitat per formes i ombres incorpóreas i custodiat per Cèrber, el gos de tres caps i cua de drac. Sinistres rius separaven el món subterrani del món superior, i l'ancià barquero Caront conduïa a les ànimes dels morts a través d'aquestes aigües. En alguna part, enmig de la foscor del món inferior, estava situat el palau de Hades. Es representava com un lloc de moltes portes, fosc i tenebrós, replet d'espectres, situat enmig de camps ombrívols i d'un paisatge aterridor. En posteriors llegendes es descriu el món subterrani com el lloc on els bons són recompensats i els dolents castigats .

Afrodita

Afrodita, en la mitologia grega, deessa de l'amor i la bellesa, equivalent a la Venus romana. En la Iliada d'Homer apareix com la filla de Zeus i Dione, una de les seves consortes, però en llegendes posteriors la hi descriu brollant de l'escuma del mar i el seu nom pot traduir-se com 'nascuda de l'escuma'. En la llegenda homèrica, Afrodita és la dona de Hefesto, el lleig i coix déu del foc. Entre els seus amants figura Llauris, déu de la guerra, que en la mitologia posterior apareix com el seu marit. Ella era la rival de Perséfone, reina del món subterrani, per l'amor del bell jove grec Adonis. Tal vegada la llegenda més famosa sobre Afrodita està relacionada amb la guerra de Troia. Eris, la deessa de la discòrdia, l'única deessa no convidada a les noces del rei Barallo i de la nereida Tetis, va llançar ressentida a la sala del banquet una poma d'or destinada "a la més bella". Quan Zeus es va negar a triar entri Hera, Atenea i Afrodita, les tres deesses que aspiraven a la poma, elles li van demanar a Paris, príncep de Troia, que donés la seva fallada. Totes van intentar subornar-lo: Hera li va oferir ser un poderós governant; Atenea, que arribaria a una gran fama militar, i Afrodita, que obtindria a la dona més bella del món. Paris va seleccionar a Afrodita com la més bella, i com recompensa @triar<3> a Helena de Troia, la dona del rei grec Menelao. El rapte d'Helena per Paris va conduir a la guerra de Troia.